Éire 19/02/2014

trebol_350Irlanda (en irlandèsÉire, pronunciat [ˈeːɾʲə]; en anglèsIreland, pronunciat [ˈaɪrlənd] o [ˈɑrlənd]) és un estat membre de la Unió Europea, que ocupa gran part de l’illa homònima.

Conserva tres de les seves quatre províncies històriques: LeinsterConnachtMunster. La gran part (6 dels 9 comtats) de la quarta província històrica, l’Ulster, és part del Regne Unit (Irlanda del Nord).

L’any 1949 es va declarar l’Estat Lliure Irlandès com la República d’Irlanda. La capital d’aquesta República és Dublín.

Geografia física

L’illa d’Irlanda té una superfície de 84.421 km² dels quals el 83% corresponen a la República (70.280 km²) i la resta a Irlanda del Nord. Està limitat a l’oest per l’Oceà Atlàntic, al nord-est pel Canal del Nord, a l’est pel mar Irlandès que es connecta a l’oceà per mitjà del Canal de Sant Jordi i del Mar Celta. El relleu d’Irlanda és suaument accidentat per diversos monts. El punt més alt és Carrauntoohil, amb 1.041 m.

Subdivisió administrativa

Durant l’últim període celta i els primers temps històrics, Irlanda va ser dividida en províncies, substituint el sistema anterior, basat en els Tuatha. Les quatre províncies són:

  1. Leinster
  2. Munster
  3. Connacht
  4. Ulster

La República d’Irlanda es subdivideix en 26 comtats. Aquestes divisions són utilitzades en contextos polítics, culturals i esportius. Les circumscripcions del Dáil han de sotmetre’s a les fronteres dels comtats, i per tant, els comtats amb més població tenen més circumscripcions electorals, però, les circumscripcions no han de creuar les fronteres comtals.

IrelandNumbered

Llengua

L’irlandès, una llengua de la branca goidèlica de les llengües cèltiques, era l’únic idioma parlat a l’illa fins a la imposició de l’anglès en els àmbits oficials i la pèrdua de prestigi del gaèlic, convertit en una parla popular. Avui en dia, des de la proclamació de la República, és cooficial amb l’anglès en tot el territori, i segueix sent la llengua majoritària a aquells territoris coneguts com a Gaeltachtaí, encara que es troba en situació de retrocés i davallada, tot i els esforços del govern per fomentar-la. A les altres àrees, el nivell de coneixement varia enormement segons les estadístiques, però en general es pot dir que l’anglès és majoritari a gairebé tot arreu de l’illa. L’aprenentatge de l’irlandès és obligatori en l’educació primària i secundària de l’Estat.

 

Gastronomia

Stout

 

 

 

 

 

 

Foto: Una pinta de stout, una llesca de pa de soda amb una mica de mantega.

Els exemples més típics de plats de la cuina irlandesa són l’Irish stew, i també el bacó amb col (bullits junts).El boxty és un altre plat tradicional. A Dublín és molt popular el coddle, que s’elabora amb salsitxes de carn de porc cuita. A Irlanda és famós l’esmorzar irlandès, que se serveix principalment amb carn de porc i pot incloure fried potato farls.

Una de les begudes més associades amb Irlanda és la Guinness que se sol servir als pubs, tot i que també és popular Smithwicks, que a la part continental d’Europa s’acostuma a coneixer com a Kilkenny). Sempre està present la tradició celta de prendre sidra, a més del whisky de malta i el cafè irlandès. Des de 1794, Irlanda produeix un dels licors amb més fama, el Licor Baileys, consistent en una barreja de crema de llet amb whisky irlandès, amb un contingut alcohòlic final del 17% del volum.

Mollie Mallone

Molly Malone o “Cockels and Mussels”, és l’himne no oficial de la capital irlandesa, Dublín. El nom prové de la famosa peixatera irlandesa, del qual n’ha derivat el tema.

El 1988, la ciutat de Dublín li dedicà una estàtua al cèntric carrer de Grafton Street.

Lletra i musica

Govern d’Irlanda

Hi ha dos càrrecs:

-President

-Taoiseach (equivalent a primer ministre)

El President d’Irlanda és el cap d’estat de la República d’Irlanda. El càrrec sol ser escollit directament per vot popular per un termini de set anys, i pot governar durant dues legislatures. El càrrec fou establert per la constitució d’Irlanda de 1937. La residència oficial del president és Áras an Uachtaráin a Dublín.
La major part de la tasca del president són de caràcter assessor al govern, però té alguns poders personals que pot fer servir amb discreció, i el govern està obligat a informar-lo de tots els afers.

El Taoiseach  és el cap de govern de la República d’Irlanda i el líder del gabinet irlandès, càrrec equivalent al primer ministre de les democràcies parlamentàries sota el sistema de Westminster.
El Taoiseach és nomenat pel president d’Irlanda després de ser elegit pel Dáil Éireann (la cambra baixa del parlament). El Taoiseach actual és Enda Kennyteachta dála (“delegat de l’assemblea”, equivalent a diputat) del partit Fine Gael.

Irlanda és una república amb un sistema parlamentari de govern. El President d’Irlanda (Michael D. Higgins) n’és el cap d’estat, elegit per un període de set anys amb la possibilitat d’una sola reelecció. El president és una figura cerimonial encara que conserva alguns poders constitucionals i funcions que pot utilitzar amb el suport del Consell d’Estat. El taoiseach (primer ministre) és nomenat pel parlament i designat pel president. El taoiseach és el líder del partit polític o coalició que hagi obtingut la majoria dels escons en les eleccions nacionals.

Sota la constitució, les eleccions parlamentàries s’han de realitzar, com a mínim, cada set anys, encara que es pot establir un límit menor per llei estatutària. La duració estatutària actual és de cinc anys.

El govern actual està conformat per una coalició de dos partits; Fine Gael sota el taoiseach Enda Kenny, i el Partit Laborista sota latánaiste Eamon Gilmore. L’oposició principal està conformada pels partits Fianna Fáil i Sinn Féin. Existeixen altres partits polítics com ara el Partit Verd i el Partit Socialista.

Dies Festius i Bank Holidays
Molts lloc estan tancats els dies festius o Bank Holidays, incloent les oficines estatals, correus, bancs…La freqüència de l’autobús i el tren és menor els Bank Holidays. Cada vegada més les botigues del centre obren part del dia. El divendres Sant i el dia de Nadal està tot tancat, inclosos els pubs.
Festius/Bank Holidays:
– 1 Gener Any Nou
– 17 Març St Patrickʼs Day (dia Nacional)
– Març/Abril Divendres Sant
– Març/Abril Dilluns de Pasqua
– 1er dilluns de Maig Bank Holiday
– 1er dilluns de Juny Bank Holiday
– 1er dilluns d’Agost Bank Holiday
– Últim dilluns d’Octubre Halloween
– 25 Desembre Nadal
– 26 Desembre St Esteve